Actualitat de la CEPTA

La Cepta fa una crida a les administracions competents per executar totes les infraestructures pendents en l’àrea de comunicació, tant viàries com ferroviàries, ja que són imprescindibles pel desenvolupament econòmic de les nostres comarques. En temps de crisi més que mai, cal que el territori sigui capaç de reclamar infraestructures bàsiques com són el Corredor del Mediterrani i altres que fa massa temps que estan inxeplicablement parades, com són l’A-27 o la finalització de les tasques a l’A-7. Quan arribaran els recursos pel territori?

La decisió recent del Govern central de Madrid del Partit Popular (PP) de defensar la construcció de la connexió europea pel centre dels Pirineus, fa que, un cop més, el territori hagi de lluitar per reclamar aquelles infraestructures de comunicació que són essencials pel nostre desenvolupament econòmic del nostre territori. Sumat al Corredor Mediterrani, hi ha tota una llarga llista d’infraestructures viàries i ferroviàries que encara no tenen data d’execució i de les que en depèn la productivitat i el futur de les empreses de les comarques tarragonines.

Cal, doncs, reclamar de manera enèrgica totes aquestes actuacions.

Infraestructures viàries: quan s’executaran els antics projectes pendents?

1. Cal fixar un calendari definitiu pel desdoblament dels trams pendents de la carretera nacional N-340 (autovia A-7), on les comarques de l’Ebre i el Baix Penedès estan suportant la pervivència d’una infraestructura anacrònica i un greuge comparatiu, que afecta al normal desenvolupament de l’activitat productiva i resta atracció a les iniciatives empresarials de la zona.

2. Estan pendents les tasques de finalització de l’autovia A-7, després de més de vint anys de reivindicació continuada i avalada per les opinions d’experts i de les mateixes administracions públiques, ja que és una via capacitat que complementa a AP-7 i que conforma el corredor viari més dinàmic de la península ibèrica. La manca de perspectives per finalitzar l’autovia hauríen de ser un motiu de contínua reivindicació territorial.

3. Cal reiniciar les tasques de l’autovia A-27 (Tarragona – Valls – Montblanc), actualment suspeses, un fet molt greu ja que aquesta infraestructura és bàsica per la projecció del Port de Tarragona vers la seva àrea d’influència (vall de l’Ebre i nord d’Espanya), la connectivitat dels centres productius i logístics localitzats al Camp de Tarragona i el sector turístic (Costa Daurada). Sense l’A-27 el sistema viari d’alta capacitat del Camp de Tarragona resta incomplert, i l’absència d’un eix que connecti eficientment el Corredor del Mediterrani (autopista AP-7 i autovia A-7) amb el Corredor de l’Ebre (autopista AP-2), perjudica notablement el posicionament i la capacitat d’atracció de l’àrea septentrional de la demarcació de Tarragona. Tanmateix, si greu és la situació de l’autovia A-27, la dinàmica de debat que s’ha tornat a endegar al voltant del Corredor del Mediterrani (eix ferroviari) és, simplement, decebedora.

Infraestructures ferroviàries: cal apostar decididament pel Corredor Mediterrani.

Qualsevol anàlisi de les solucions de connectivitat ferroviària entre la península i França, confirmen que dues són les antenes per relligar ambdues xarxes, l’occidental, pel País Basc, i l’oriental, que travessa Catalunya i que disposa de dos traçats alternatius: l’habitual, per Port Bou i Cerbere, i el recentment en operació, explotat per un consorci privat, anomenat TP FERRO i connecta Figueres amb Perpinyà.

El Corredor del Mediterrani és, sense cap mena de dubte, la prioritat racional per a desenvolupar la xarxa ferroviària d0abast europeu, doncs connecta els nuclis més poblats, amb una major capacitat de generació d’activitat econòmica, i esdevé el suficientment polivalent per assegurar la connectivitat de Zaragoza, Madrid i Andalusia. A més, es tracta de la iniciativa més econòmica, i qualsevol altra alternativa o esdevé en notablement excèntrica (accés pel País Basc) o materialment inabordable (corredor central) per Aragó, tot tenint en compte que els eixos amb més capacitat econòmica a França són, a banda de Paris, el Midi i l’eix del Roina (veure figura adjunta).

Resulta incomprensible el canvi d’opinió del Ministeri de Foment. Tanmateix, aquesta reconsideració genera un notable desencís, i pot frenar un eventual procés de localització de noves inversions. En aquest sentit, el Port de Tarragona resulta greument afectat, doncs, a diferència del de Barcelona, no disposa d’una perspectiva temporalment raonable de connexió ferroviària amb ample europeu.

Davant d’aquesta situació, tres són les alternatives que poden endegar-se per solucionar el problema

- A partir de la participació públic–privada, fer un nou corredor aprofitant l’eixamplament de la traça de la línia d’alta velocitat /enllaç amb el Corredor del Mediterrani i LAV Madrid–Barcelona, fins a sant Vicenç de Calders, per mitjançant una variant, connectar amb la línia de Vilafranca i accedir fins a Castellbisbal. Es la solució idònia però més cara, i va ser proposada com al·legació per part de la CEPTA al redactat definitiu del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

- Rehabilitació de la línia Reus–Roda, amb tots els inconvenients que això suposa, i que ja van ser palesats per les al·legacions que CEPTA va presentar al document de referència.

- Aprofitament de la xarxa d’ample ibèric actual, per localitzar ample mixt (ibèric–UIC), anomenat “tercer fil”. Des de Cepta defensem que cal donar suport a qualsevol alternativa que resulti realitzable a mig termini per tal que el territori no perdi competitivitat i el tercer fil, tot i resultar una solució molt provisional proporciona una sortida amb ample UIC al Port de Tarragona i a la resta d’enclavaments logístics i productius.

Cal reclamar d’una vegada per totes que s’executin totes les infraestructures pendents, ja que són imprescindibles pel territori. Des de Cepta reivindiquem un cop més que el Govern central situï el Corredor Mediterrani com una execució estratègica i que, a més a més, s’executin d’una vegada per totes les execucions viàries pendents. El territori no pot avançar sense infraestructures competitives i les empreses de les nostres comarques necessiten urgentment que avancin aquestes actuacions pendents des de fa tan de temps.