Conclusions preliminars:
- La població ocupada creix marginalment, mentre que l’activa es redueix de forma mínima.
- L’atur es redueix, però amb molta menys força que als trimestres anteriors.
- La població activa, en línia amb la dels darrers exercicis, es troba molt per sota de les xifres palesades entre els anys 2007 i 2014, situant-se gairebé en mínims històrics.
- La població ocupada presenta un millor comportament, per assolir els nivells de 2009 - 2010, és a dir, tot just després d’haver esclatat la crisi financera de 2008. Encara resta molt lluny de les xifres de 2006 i 2007.
- La població aturada es redueix marginalment envers el mateix període de 2017, materialitzant-se la davallada més ajustada des de 2014.
- Val a dir que la taxa d’atur de la demarcació de Tarragona supera, excepcionalment, a l’espanyola.
- El mercat de treball de la província de Tarragona torna a comportar-se pitjor que a Catalunya i que a la resta de les demarcacions catalanes.
- De fet, el diferencial entre la taxa d’atur de la província de Tarragona i la de Catalunya, assoleix al quart trimestre de 2018 xifres properes a màxims històrics, tot mantenint una trajectòria negativa que es va materialitzar amb creixent intensitat a partir del mateix període de 2012.
- Tant el comportament de la taxa d’activitat com de la taxa d’ocupació, també esdevé en decebedor a la província de Tarragona, atès que aquestes magnituds es situen perceptiblement per sota de la mitjana catalana.
- El mercat de treball tarragoní torna a demostrar un comportament clarament estacional.
- Per grans sectors de l’activitat econòmica, destaca el bon comportament de la indústria, que gairebé recupera els nivells d’ocupació pre-crisi.
- Contràriament, el sector de la construcció continua palesant un comportament molt erràtic i decebedor, doncs el seus nivells d’ocupació rauen en mínims històrics, i resten lluny de recuperar un dinamisme acceptable.
- La població ocupada al sector de la construcció torna a caure.
- El comportament del sector serveis continua palesant l’elevat nivell de terciarització de l’activitat econòmica, i tot i la puntual reducció de l’ocupació, aquesta rau en màxims històrics.
- Globalment, i com a fet més significatiu, el pes de l’ocupació al sector terciari de l’economia de Tarragona esdevé en aclaparador, però la indústria retè un protagonisme que la recent crisi econòmica no ha erosionat.
- De fet, a la demarcació de Tarragona en cap cas es pot parlar de desindustrialització, doncs el sector secundari reté un pes proper al 20%, en termes d’ocupació sobre la total, situant-se al quart trimestre de 2018 en el màxim històric.
CONSULTEU TOT EL DOCUMENT EN EL SEGÜENT ARXIU EN PDF: