El sector de la construcció comença a repuntar a les comarques de Tarragona

Les dades disponibles del segon trimestre de 2017 posen de manifest que hi ha un canvi de tendència

Compartir

Les dades disponibles del segon trimestre de 2017 posen de manifest que hi ha un canvi de tendència pel que fa al sector de la construcció a les comarques de Tarragona, segons recull el darrer Observatori Empresarial de Cepta, que posa de manifest que hi ha una aturada de la destrucció de llocs de treball. 

“Hi ha una mínima, però evident creació d’ocupació”, apunta el cap del Gabinet d’Estudis, Juan Gallardo, que destaca que, en termes de població ocupada, les darreres dades de primer trimestre de 2017 apunten que el sector de la construcció agrupa a 23.900 persones, quan les xifres del mateix període de 2016, situen als treballadors del sector en 19.900. 

Segons destaca el Gabinet d’Estudis, si s’examinen les xifres d’afiliació a la Seguretat Social, les dades apunten que, el 2n trimestre de 2017, el nombre d’afiliats se situa en 21.245 persones, que és la xifra més alta des del segon trimestre del 2012. 

“És la primera vegada que no es destrueix ocupació i que es creen empreses en aquest sector des de l’inici de la crisi”, destaca Gallardo que reitera que, tal com apunta l’Observatori Empresarial, les comarques de Tarragona registren un retard en la recuperació d’aquest sector “de vora un any” en comparació amb altres zones de Catalunya, com les comarques de Barcelona. 

Aquestes dades són importants si es relacionen amb l’actual taxa d’atur -que se situa al voltant del 17%-, ja que la construcció és -segons els encarregats de l’elaboració de l’estudi- el sector que, en els moments més intensos de la crisi, més persones va deixar sense feina a les comarques tarragonines. “L’atur provinent del sector de la construcció és de molt difícil integració i de limitada ocupabilitat”, aclareix Gallardo.

De cara al futur, el Gabinet d’Estudis de Cepta destaca que, si es manté l’actual dinàmica del 1r trimestre de 2017, es pot esperar un “creixement de l’ocupació en el sector de la construcció a Tarragona, bàsicament centrat en l’edificació en grans ciutats, i que, de cara als anys 2018 i 2019, podriem trobar-nos en un escenari de pujada de preus”. 

Conclusions de l’Observatori Empresarial 

Les dades evidencien que, en qualsevol cas, l’evolució del sector de la construcció a la demarcació de Tarragona s’ha estabilitzat, tot i que és aviat per parlar d’una clara recuperació. Els elements més negatius cal trobar-los en la licitació pública, que roman encara en mínims històrics. 

Tanmateix cal ésser moderadament optimista, atès que les administracions locals estan en un evident procés de progressiva normalització, essent possible que a l’any 2017 s’assoleixi una xifra propera als 100 milions d’euros. 

Per altra banda, i pel que fa a les altres dues administracions: estatal i autonòmica, la seva posició inversora actual és gairebé mínima o testimonial, per la qual cosa, qualsevol procés de mínima normalització portarà a un significatiu augment de les licitacions. 

De fet, els projectes per a destinar ingents volums d’inversions hi són, i només resta dotar-los.  La conjuntura econòmica, amb un creixement sostingut del PIB superior al 3%, ha de possibilitar una millora efectiva de la posició fiscal de les administracions, i permetre una major dinamisme inversor. 

Tanmateix, les incerteses romanen, per la qual cosa cal ésser summament caut en formular qualsevol previsió en aquest sentit. 

L’activitat residencial presenta, per altra banda, millors perspectives, atès que si be l’inici de nous habitatges roman encara en xifres històricament baixes, si s’està dinamitzant progressivament l’acabament d’unitats en procés d’execució. Igualment, la reforma i rehabilitació d’habitatges s’està convertint en un element essencial per assegurar la viabilitat del teixit productiu del sector. 

L’augment del nombre d’ocupats, tot i que marginal, confirma aquest canvi de tendència. 

Les millors notícies provenen de compravenda d’habitatges, que està assolint un notable intensitat i, el que és més important, sense que els preus estiguin caient de forma addicional, tot el contrari. Així, ja s’estan palesant augments puntuals de preus dels habitatges en alguns indrets que, un cop es vagin exhaurint les existències en mans de les empreses vinculades a les entitats financeres, de ben segur iniciaran una escalada més significativa. 

De fet, moltes fonts vinculades al sector, estan qualificant aquest procés com d’acumulació, a l’espera de que es materialitzin nous increments de preus. 


Aquests poden venir per la absència d’obra nova, que només posarà en marxa un cop es verifiqui que la demanda solvent es prou robusta com per a justificar l’endegament de noves promocions, amb el corresponent decalatge temporal, que pot situar-se entre els 18 i els 24 mesos. 

Tanmateix, aquesta recuperació no es pot qualificar com de generalitzada, doncs hi han indrets on les existències estan essent molt difícils d’absorbir, per la absència d’un mínim dinamisme demogràfic o per l’absència de perspectives de creixement. 

Val a dir que l’àrea geogràfica on, previsiblement, el sector immobiliari es comporti d’una forma més dinàmica en un futur immediat, sigui la localitzada a la costa, i que va des de Cambrils fins al límit septentrional de la província de Tarragona, i que inclou alguns del nuclis de població de major mida, com Tarragona, Cambrils, Vila-seca, Salou, El Vendrell o Calafell. 

Aquestes optimistes consideracions no es poden estendre a altres productes immobiliaris, com els locals comercials o les naus industrials. 

En aquest cas no només s’afegeix una clara situació de sobre oferta, si no també canvis estructurals en algunes activitats que històricament han estat molt presents des del punt de vista físic, com el sector financer o el comerç minorista, que en ple procés de reestructuració, veuen continuadament reduïda la seva capacitat instal·lada, tant en termes de punts de venda com de superfície. 

Per tant, cal ésser moderadament optimista des d’una perspectiva global, i considerar que el sector es troba en un punt on pot recuperar la seva dinàmica expansiva, tot i que de forma progressiva i desigual, tant en termes geogràfics com per tipologia de producte o activitat. 

Val a dir que només una recuperació efectiva del sector de la construcció permetrà una plena normalització del mercat de treball de la província de Tarragona.