Anglès B2.B

DIMARTS I DIJOUS

Objectius

Competències pragmàtiques: funcional i discursiva
Temari:
A. Competències lingüístiques
A.1 Continguts lèxico-semàntics
1. Vocabulari
Vocabulari ampli i variat de les situacions i temes treballats en els seus variants formal i informal, llengua estàndard i registres familiars o professionals.
Sintagmes lexicalitzats i seqüències estereotipades (To my mind, By and large, To the best of my knowledge)
Ampliació de “colocacions” d'ús freqüent amb certs verbs (elicit an answer, alleviate fears)
Verbs amb una o dues partícules: expressions idiomàtiques (bring into force, set one ́sheart on)
Expressions idiomàtiques habituals (poke one ́s nose into), comparacions estereotipades freqüents (as...as) i proverbis (A stitch in time saves nine)
2.Formació de paraules
Formació de paraules per derivació i composició: augmentatius i diminutius.
Noms compostos: nom+nom, verb+preposició.
Famílies de paraules (competition/competitive/competitor/compete). Paraules que poden pertànyer a més d'una categoria gramatical. Nominalització d'adjectius (clippings).
Onomatopeies referides a animals (purr, neigh, croak).
Sigles d'ús freqüent (DIY, VIP, UN)
3.Significat
Reconeixement de les carasterístiques lèxiques i definició de paraules. Reconeixement de la terminologia i abreviatures en diccionaris.
Reconeixement del llenguatge figurat, de certs eufemismes o expressions de cortesía.
Reconeixement del lèxic periodístic (axe, bid, clash), de certs vocables de “slang” (dough, jerk)
Reconeixement d'expressions aliteratives (chit-chat, flip-flops)
Distinció entre el lèxic britànic i l'americà.
Paraules pròximes que poden produir dificultat (exhausting/exhaustive)
Falsos amics i interferències lèxiques freqüents (morale, eventually)
A.2 Continguts gramaticals
En aquest nivell es revisen i amplien els continguts gramaticals dels nivells anteriors i s'introdueixen alguns aspectes nous per a portar a terme les activitats i funcions comunicatives d'aquest nivell.
1. Oració
Oracions exclamatives: How+adjective+noun (How astonishing a sight!)
Oracions imperatives amb subjecte per a emfatitzar
Oracions desideratives: I wish, if only seguits de would i could; would rather/sooner, I ́d prefer. Ordre dels elements en cada tipus d'oració: Inversió de subjecte-verb amb adverbi o expressió adverbial negatius i amb determinades estructures oracionals (Had I known better)
Ampliació de preguntes i respostes breus “Tag questions” i “Tag responses”.
Coordinació. Revisió d'altres formes d'expressar contrast o oposició: nevertheless, however, all the same.
Elipsis en oracions de participi: While (he was) at home, he kept spitting on the floor. Absència de concordança: “there” en registre col·loquial (There’s hundreds of thugs in the streets). Concordança del verb en plural amb noms col·lectius entesos com a grup d'individus (The audience were barfing out the moment he started speaking); i amb el verb en singular com unitat indivisible (The audience was enormous).
Oracions impersonals amb verbs com believe, expect, rumour, fear, hope, know, think, seem, appear: subjecte+verb passiu+infinitiu present o perfecte: He is believed to have written a new play. She is thought to be planning to begin a new project.
Veu passiva amb construccions complexes: temps de perfecte, verbs modals+infinitiu simple o infinitiu perfecte, amb infinitiu passiu. Causativitat: have/get something done.
Consolidació de les oracions de relatiu especificatives i explicatives. Ús i omissió de pronoms i en combinació amb preposició. Oracions de relatiu reduides (participi en –ing/-ed: A new law has been passed, substituting the old one (which substitutes de old one).
Estil indirecte: Repetició i transmissió d'informació, omissió de that. Interrogatives indirectes. Ordres indirectes: order, tell, ask +somebody + (not) to infinitiu
Canvis en l'estil indirecte: temps verbals, pronoms i expressions temporals; peticions, suggerències, instruccions, consells indirectes.
Revisió i consolidació de la subordinació adverbial: temporal, de lloc, final, causal, consecutiva, concesiva, condicional.
Oracions condicionals amb will i would per a expressar cortesia o èmfasi (If you will/would wait here, I ́ll see if Mrs Thorn is free), per a expressar alguna cosa poc probable: inversió amb should, were to, have/had+-ed (Hadn ́t it been for her mother, Jane would have lost the train). Formes alternatives d'oracions condicionals: Supposing you lost your job, what would you do? Revisió i consolidació de les ‘cleft sentences’: It+be, what, all: It was the snow which made the landscape special, What really upsets me is his unhealthy diet, All she asked for was a glass of water.
Oracions de subjuntiu simplificades en activa i passiva amb suggest, urge, demand: He demanded (that) the teachers’ rights (should) be respected.
2.Noms i adjectius
Nom
Revisió i consolidació de noms singulars acabats en –s i noms plurals sense el morfema –s.
Noms que s'usen només en plural (premises, wages, guts, folk), préstecs
(fungus-funghi), irregulars (louse/lice, species/species)
Ús del genitiu –s en expressions idiomàtiques (at arm’s lenth), titulars (Hollywood ́s studios empty), en el grup nominal in a day or two ́s time), el doble genitiu amb –s (a work of Shakespeare ́s)
El nom en construccions de partitiu: de qualitat, quantitat i mesura: loads, heaps, dozens. Expressions quantitatives de noms abstractes: a piece of advice/information.
Consolidació ampliació de noms masculins i femenins. Tendència a la no diferència: siblings, firefighter, police officer, spokesperson.
Consolidació i ampliació de la substantivació d'adjectius.
Adjectius i altres complements del nom
Consolidació i ampliació de les característiques de l'adjectiu.
Graus de l'adjectiu: ampliació i consolidació del comparatiu de superioritat, igualtat i inferioritat i de les formes irregulars.
Consolidació i ampliació dels adjectius relatius i absoluts: “gradable” i “non-gradable”; “extreme”.
Adjectius en posició atributiva (chief, eventual, inner, utter) o predicativa (ashamed, alike, pleased, ill). Excepcions en certs adjectius generalment utilitzats en posició predicativa (An extremely pleased client).
Canvi de significat de l'adjectiu en posició atributiva o predicativa (A perfect idiot/The day was perfect). Posició exclusivament atributiva (sheer arrogance) i exclusivament predicativa (attorney general).
Consolidació de l'ordre dels adjectius en posició atributiva (A German industrial company, Increasing financial difficulties).
Formes de complementar el superlatiu: by far (This year was by far the worst the company has had).
Adjectius modificats per adverbis: much, every bit as, somewhat, entirely, slightly.
3.Determinants
L'article: ús amb noms comuns en posició atributiva (Susan considered Ben to be a fool) o amb adjectius amb referència abstracta (the good, the evil);
Omissió de l'article en expressions idiomàtiques (leave town, face to face, at dawn); ús i omissió en gentilicis (a Dane/Danes/The Danish).
Consolidació de l'ús de l'article amb noms pròpis (the Nile; the Himalayas).
Posessius: consolidació en l'ús (Wash your hands; Eat your breakfast). Doble posessió (A friend of mine). Posició amb own (A home of my own). Davant de –ing (I don’t like his staying with us).
Revisió d'interrogatius i exclamatius.
Demostratius: reconeixement de l'ús de this en substitució de a/an (We met this wonderful man in Bristol); valor deíctic amb referència temporal o per a enfatitzar o aclarir (Go and tell him, this instant!; I didn’t mean that, Tim).
Revisió d'indefinits: a great/good many, plenty of, a great/good deal of, far too much/many, far/a lot fewer, far/a lot less.
Revisió de fraccions i operacions matemàtiques bàsiques.
Revisió de numerals: usos de 0 (nought, zero, nil, love).
Revisió de decimals (1.8 = one point eight, 0.5 =point five).
Revisió i consolidació davant de –ing:
4. Pronoms
Pronoms personals: consolidació i ampliació de funcions, posició, ús, omissió i concordança. Ús de she/her en casos especials (England is proud of her poets). Ús de they, them, their amb el referent en singular (Has anybody brought their racket?), o per a incloure masculí i femení (When the millionth visitor arrives, they’ll be given a gift). Ús dels pronoms personals amb imperatiu per a emfatitzar (You shut up!).
Revisió de pronoms reflexius i recíprocs (She made herself; they’ve always looked after each other/themselves). Ús enfàtic i col·locació dels pronoms reflexius. (I myself wouldn’t take any notice/I wouldn’t take any notice myself).
Revisió de pronoms interrogatius, relatius i numerals.
5. Verbs
Núcli –verb– i complements d'acord amb el tipus de verb. Concordança verb - subjecte.
Correlació d'accions i concordança de temps i modes. Correlació de temps en la transmissió d'informació.
Consolidació dels temps verbals per a expressar present, passat i futur. Consolidació en l'ús de les formes regulars i irregulars i els verbs modals.
Formes per a expressar present: present simple; diferències d'ús del present perfecte simple amb el present perfecte contínu. Present simple per a narrar un aconteixement, en titulars de diaris i per a explicar acudits.
Formes per a expressar passat: ús del passat simple en combinació amb el passat perfecte i el passat perfecte contínu. Expressió del passat en el futur: will+ infinitiu perfecte (Tomorrow they will have finished the task).
Formes per a expressar futur: futur simple, present simple. Futur contínu i futur perfecte. Expressió del futur en el passat: passat contínu o would/could/might.
Verbs que no s'utilitzen en temps continus o “stative verbs” (I mean you are not right).
Ampliació i revisió de l'ús de l'imperatiu per a peticions, consells, advertiments, oferiments, invitacions, imprecacions, depenent del context (mind the step, make yourself at home, go to hell). Reforç i ampliació de l'imperatiu negatiu (Let us not stay here longer...).
Verbs que canvien de significat en utilitzar-se en temps simples o continus (I’m visiting my grandma tomorrow. I see what you mean).
Reforç i consolidació de l'ús dels modals i de les expressions que els substitueixen en alguns temps verbals. Altres modals: dare, need, ought to.
Infinitiu de present o de perfecte, simple o continu. Després de verbs, adjectius, noms i adverbis (We can’t afford to buy a new house. Relativity theory isn’t easy to understand. We accepted his refusal to co-operate). Who, how, what, whether, where, when + infinitiu: She wonders who to invite). Infinitiu seguit de preposició (Mary needs a friend to play with).
Reforç dels usos més comuns del gerundi. Ús de gerundi amb l'article, altres determinants i darrere preposició. Verbs seguits de gerundi.
Verbs seguits d'infinitiu o gerundi sense canvi de significat (advise) i amb canvi de significat (try).
Subjuntiu: “Past subjunctive” amb valor hipotètic If, I’d rather, I wish, If only, Suppose (Just suppose everyone were/was to give up smoking...). Contrast d'estils (I wish he were/he was not married).
Reconeixement del subjuntiu en expressions idiomàtiques (God save the Queen). Ús enfàtic de l'imperatiu amb do (Do sit down).
Ús del participi en oracions passives (Most of the damage was caused by the floods. Did you see that boy being questioned by the police?).
Ús del participi i d'oracions de participi amb certs verbs (see, hear, feel, watch, notice, smell). Substitució de subordinades de relatiu per participis de present o de passat (Can you see the man standing on the right?).
Oracions de participi adverbials (Not knowing what to do, I telephoned the police = Because I didn’t know what to do).
6. Adverbis
Adverbis i locucions adverbials
Consolidació en l'ús d'adverbis y locucions. Posició en l'oració.
Expressió circunstancial de temps monthly), lloc (indoors) i mode (deeply).
Consolidació de l'ordre dels adverbis quan conflueixen diversos en la mateixa oració.
Repàs i consolidació de formació d'adverbis amb acabaments: -ward(s), -doors, -hill, -ably, ibly, -ically.
Usos de quite i rather
Adverbis i locucions adverbials negatius a principi d'oració (hardly, seldon, rarely, scarcely: Inversió.
Adverbis que intensifiquen adjectius en grau absolut (absolutely, totally, completely, utterly).
Modificació de verbs (he spoke clearly enough), adjectius (awfully sorry, perfectly reasonable, deeply concerned) o altres adverbis (pretty soon, so very many).
Modificació de pronoms i determinants (nearly everybody, as many as sixty elements, roughly half their salary).
Modificació de preposicions (since lately, until later, before long).
Reforç y ampliació de la gradació de l'adverbi (harder, more happily) i irregularitats: less, better, worse, farther, most, least, best, worst, farthest, furthest.
Intensificació de superlatius: The very best, It was by far the worst programme.
Adverbis que indiquen afirmació (certainly, definitely, indeed, surely, for certain, for sure), negació (either, never, at all), probabilitat o dubte (quite, likely, maybe, perhaps,possibly, presumably probably, supposedly)
7. Enllaços
Conjuncions i Locucions Conjuntives
Coordinants: Reforç i consolidació.
Subordinants: Reforç i ampliació.
Temporals (while/when/on +-ing, whenever, as/so long as, by the time, [ever] since, whilst, now [that]; causals (since, seeing that); consecutives (such +[adj]+noun+ that, so+noun+adj.+that); finals (in order that, so that, so as [not] to); concesives (even if/though, whereas, while, whilst, in spite of/despite, however, whatever, whoever, adj./adverb+as/though+subject+verb en oracions enfàtiques); condicionals (as/so long as, provided/-ing [that], unless, supposing [that]); justificatives (since, as, for); consecutives (therefore, consequently, as a result).
Preposicions i posposicions
Reforç i ampliació de les preposicions i locucions prepositives per a expressar estat o moviment (outside, inside, behind, in front of, opposite, under, beside, beyond, by, on, in, at; up, down, out of, off, through, along, towards, onto, amongst, within); per a expressar temps (through, throughout, over, during, up to, within).
Insistència en els usos que generen major dificultat: diferències entre in, on i at. Les preposicions like i as.
Altres preposicions i locucions prepositives: per, unlike, versus, out of, despite, owing to, instead of.
Ordre de les preposicions en l'oració: exclamatives, subordinades nominals, d'infinitiu i de relatiu. Locucions prepositives amb which i when en oracions de relatiu explicatives (in which case, at which point, as a result of which).
Ordre de les preposicions en oracions passives.
Adjectius seguits de preposició: absent from, aware of, bad/good at, famous for, grateful to, hooked to, interested in, keen on, missing from, obsessed with, responsible for, shocked by, wrong about,.
Substantius seguits de preposició: effect on, access to, control over, contrast with, sympathy for, in dispute over, quarrel with.
Preposicions posposades amb verbs: comply with, blame on, boast about, result in, apologize for, accuse of, remind of, distinguish from, protest against, insure against, argue about, attend to.
Locucions prepositives: at first sight, in charge of, in the end, in comparison with, on average, on behalf of, on purpose, for the time being, with a view to, with regard to, without exception, under no circumstances.
A.3 Continguts ortogràfics
1. Homòfons i homògrafs
2. Estructura sil·làbica
3. Les varietats estàndard britànica i americana
4. L'ús correcte dels signes ortogràfics punt i coma; cometes; punts suspensius.
5. Ús de majúscules, cursiva i subratllat
6. Abreviatures, sigles i símbols
A.4 Continguts fonètics i fonològics
1. Revisió general de sons i fonemes vocàlics i consonàntics.
2. Processos pròpis de la llengua que presenten major dificultat en la pronunciació.
3. Ús de la vocal neutra schwa i les formes dèbils.
4. Consonants silàbiques (realism, apple).
5. Processos fonològics: elisió, assimilació i epèntesis.
6. Accent d'intensitat: sílabes tòniques en formes simples i en compostos.
7. Accent, ritme i entonació, patrons tonals de l'oració.
Tons: tipus, reconeixement, producció i canvis. Patrons característics de certs tons vinculats a intencions comunicatives específiques: gratitud, amenaça, alegria, sorpresa, tristesa, ironia, etc.
Patrons d'entonació per als diferents tipus d'interrogatives: per a preguntar, per a confirmar informació, per a demanar ajuda, ...
Patrons d'entonació en diverses situacions de comunicació: per a canviar de tema, per a introduir un comentari, per a remarcar contrast,...
B. COMPETÈNCIES SOCIOLINGÜÍSTIQUES I SOCIOCULTURALS
Continguts sociolingüístics i socioculturals
En aquest nivell s'aprofunditza en el reconeixement i la comprensió de la diferència cultural, afiançant així una conciència intercultural fonamentada en la consideració de les similituds i diferències entre la cultura de la llengua d'estudi i la pròpia. Amb aquesta finalitat, els continguts socioculturals s'aniràn adquirint gradualment, integrats en el desenvolupament de les activitats comunicatives.
A més, s'incidirà en aspectes com:
1. La selecció i ús de les salutacions de benvinguda, presentació i comiat
2. La selecció i ús de les formes de tractament formal, informal i familiar
3. Les convencions en el torn de paraula
4. Fórmules de cortesia
5. Refranys, expressions idiomàtiques i cites
6. Diferències i apreciació de fórmules de registre i varietats geogràfiques
C. COMPETÈNCIES PRAGMÀTIQUES
En el nivell avançat l'alumne haurà de consolidar i afiançar les següents funcions comunicatives o actes de parla, utilitzant els exponents de dites funcions més adequats per a cada context comunicatiu específic, en un registre tant formal com informal.

1. Funcions o actes de parla assertius, relacionats amb l'expressió del coneixement, l'opinió, la creença i la conjectura: afirmar; anunciar; apostillar; assentir; atribuir; classificar; confirmar la veracitat d'un fet; conjecturar; corroborar; descriure; desmentir; dissentir; expressar acord i desacord; expressar desconeixement, dubte, escepticisme, una opinió; formular hipòtesis; identificar i identificar-se; informar; objectar; predir; rebatre; rectificar; replicar; superposar, corregir.
2. Funcions o actes de parla compromissius, relacionats amb l'expressió d'oferiment, intenció, voluntat i decisió: accedir; admetre; consentir; expressar la intenció o voluntat de fer alguna cosa; convidar; jurar; negar-se a fer alguna cosa; oferir alguna cosa; ofrerir ajuda; oferir-se a fer alguna cosa; prometre; retractar-se.
3. Funcions o actes de parla directius, que tenen com a finalitat que el destinatari faci o no faci alguna cosa, tant si es un acte verbal com una acció d'una altra característica: aconsellar; advertir; alertar; amenaçar; animar; autoritzar; donar instruccions; donar permís; demandar; denegar; desanimar; desestimar; dispensar o eximir a algú de fer alguna cosa; disuadir; exigir; intimidar; ordenar; demanar alguna cosa, ajuda, confirmació, consell, informació, instruccions, opinió, permís, que algú faci alguna cosa; negar permís a algú; persuadir; prevenir a algú en contra d'alguna cosa o d'algú; prohibir; proposar; reclamar; recomar; recordar alguna cosa a algú; restringir; sol·licitar; suggerir; suplicar.
4. Funcions o actes de parla fàctics i solidaris, que es realitzen per a establir o mantenir el contacte social i expressar actituds respecte als demés: acceptar i declinar una invitació; agraïr; atraure l'atenció; compadir-se; donar la benvinguda; acomiadar-se; expressar condolença; felicitar; fer compliments; insultar; interesar-se per algú o alguna cosa; convidar; demanar disculpes; presentar-se i presentar a algú; rebutjar; saludar.
5. Funcions o actes de parla expressius, amb els que s'expressen actituds i sentiments davant determinades situacions: acusar; defensar; exculpar; expressar admiració, alegría o felicitat, apreci o simpatía, aprobació i desaprobació, confiança i desconfiança, decepció, desinterès i interès, despreci, disgust, dolor, dubte, escepticisme, esperança i desesperança, estima, insatisfacció, preferència, resignació, satisfacció, sorpresa, temor, tristesa; lamentar; retreure.
C.2 Continguts discursius
Un enfocament centrat en l'ús de l'idioma suposa considerar el text com l'unitat mínima de comunicació. En aquest sentit, per a que un text sigui vàlid, ha de ser coherent respecte al context en que es produeix o s'interpreta i ha de presentar una cohesió o organització interna que faciliti la seva comprensió i que reflexi, així mateix, la dinàmica de comunicació en la que es desenvolupa.
COHERÈNCIA TEXTUAL: Adequació del text al context comunicatiu
1. Tipus i format de text
2. Varietat de llengua
3. Registre
4. Tema. Enfocament i contingut: selecció lèxica, d'estructures sintàctiques i de contingut rellevant
5. Context espai-temporal
Referència espaial: ús d'adverbis i expressions espaials.
Referència temporal: ús dels temps verbals, adverbis i expressions temporals.
Tipologia textual
Textos receptius escrits: Postals, cartes personals i correu electrònic; notes personals, invitacions, felicitacions; anuncis, fulletons d'informació i comercials; receptes de cuina, cartes i menús; artícles de premsa, agenda d'oci i cartellera d'espectacles, horòscop, pasatemps; entrevistes, lletres de cançons; textos literaris (contes, narracions breus, faules, poemes); material elaborat pel docent, pàgines web, instruccions.
Textos receptius orals: Textos parlats, radiofònics, retransmesos per megafonía i grabats (contestadors); explicacions del professor/a i d'altres alumnes; converses d'àmbit personal, converses en llocs públics (botigues, consulta mèdica, punts d'informació...); narracions d'aconteixements, costums, processos, instruccions, debats i discussions, entrevistes breus, enquestes, anuncis, noticies, concursos, dibuixos animats, cancions.
Textos productius escrits; postals, cartes personals i correu electrònic; notes i apunts personals; invitacions, felicitacions, petits anuncis, cartells informatius, instruccions, descripció d'objectes, llocs i persones, narracions d'aconteixements, costums, processos; sol·licitus, formularis, impressos senzills que requereixin dades personals.
Textos productius orals; converses d'àmbit personal, converses en llocs públics (botigues, consulta del metge, punts d'informació...), narracions d'aconteixements, costums, processos; descripcions d'objectes, llocs i persones; instruccions.

COHESIÓ TEXTUAL: Organització interna del text: inici, desenvolupament i conclusió de la unitat textual.
1. Inici del discurs: mecanismes iniciadors (presa de contacte, etc.); introducció del tema; tematització.
2. Desenvolupament
- Desenvolupament temàtic:
Manteniment del tema: correferència (ús de l'artícle, pronoms, demostratius; concordança de temps verbals); elipsis; repetició (ecolèxic; sinònims, antònims, hiperònims, hipònims, camps lèxics); reformulació; èmfasis.
Expansió temàtica: exemplificació; reforç; contrast; introducció de subtemes.
Canvi temàtic: disgressió; recuperació de tema.
3. Conclusió del discurs: resum/recapitulació, indicació de tamcament textual.
4. Manteniment i seguiment del discurs oral
Presa, manteniment i cessió del torn de paraula.
Suport, demostració d'enteniment, petició d'aclariment, etc.
5. L'entonació com a recurs de cohesió del text oral: Ús dels patrons d'entonació.
6. La puntuació com a recurs de cohesió del text o escrit: ús dels signes de puntuació.

Tipus d'Entrades Fi de Vendes Preu Quantitat
Suscripción
Lliure

Quan

dimarts, 10 de novembre, 2020
Hores: 60
DIMARTS I DIJOUS

Organitzador

Cepta
977 242 313
cepta@cepta.es

On

Cepta
Rambla Nova, 95, baixos
    43001 Tarragona
    Espanya
977 242 313
cepta@cepta.es

Participar a Twitter

Find out what people see and say about this event, and join the conversation.

Use this tag: # cepta